La experimentació amb animals és l’ús d’animals en experiments científics. Es calcula que cada any es fan servir entre 50 i 100 milions d’animals vertebrats de diverses espècies. La majoria d’animals són sacrificats després d’usar-los en un experiment.

Controvèrsies actuals

Hi ha una oposició a l’experimentació animal, argumentant que hi ha alternatives i motius ètics. 

La investigació es porta a terme en universitats, escoles de medicina, companyies farmacèutiques, les granges, els establiments de defensa, i les instal·lacions comercials que proporcionen serveis de proves d’animals per a la indústria. S’inclou la investigació pura com la genètica, la biologia del desenvolupament, estudis de comportament, així com la investigació aplicada com la investigació biomèdica, els xenotrasplantaments, proves de drogues i les proves de toxicologia, incloent les proves de cosmètics.

Els partidaris de la pràctica com la British Royal Society, argumenten que l’assoliment de nombrosos avenços mèdics en el segle XX va dependre de l’ús d’animals d’alguna manera, l’Institut d’Animals de Laboratori d’Investigació de l’Acadèmia Nacional de Ciències d’EE .UU. argumenten que els equips sofisticats, fins i tot són incapaços de modelar les interaccions entre les molècules, cèl·lules, teixits, òrgans, organismes i el medi ambient, fent la investigació amb animals necessària en molts àmbits.

Alguns científics i organitzacions pels drets dels animals, com PETA (començant l’any 1980) i BUAV, es pregunten de la legitimitat de la mateixa, adduint que és cruel, que és una pràctica científica pobra, que està mal regulat, que han quedat obsoletes algunes de les proves, que no són capaços de predir els efectes en els éssers humans, que les despeses superen als beneficis, o que els animals tenen un dret intrínsec a no ser utilitzats per a l’experimentació. El 1984, el Front d’Alliberament Animal, juntament amb PETA, va aconseguir treure a la llum material, que va prendre forma d’un documental anomenat Unnecessary Fuss, Que mostrava els abusos sistemàtics als quals eren sotmesos els animals en els centres d’experimentació. La pràctica de l’experimentació amb animals està regulada en diversos graus en els diferents països.

Prohibicions i regulacions 

En 1822, es va promulgar la primera llei de protecció dels animals al parlament britànic, seguida en 1876 pel “Acta de la crueltat cap als animals”, la primera llei que el seu objectiu específic era regular l’experimentació amb animals. La llei va ser promoguda per Charles Darwin , que va escriure a Ray Lankester al març de 1871: “M’has preguntat la meva opinió sobre la vivisecció. Estic d’acord amb el seu ús per a investigació real en fisiologia és justificable, però no per simple condemnable i detestable curiositat . És un assumpte que m’omple d’horror, així que no diré ni una paraula més sobre l’assumpte, o no dormiré aquesta nit. “

Al segle XX anirien sorgint noves reglamentacions, entre les principals legislacions destaquen:

• Animal Welfare Act , en l’any de 1996 en USA
• Cruelty to Animals Act , en l’any de 1976 a Anglaterra
• Good Laboratory Practice , en l’any de 1978 en USA
• Ethical Principies and Guidelines for Scientific Experiments on Animals , en l’any de 1978 a Suïssa

A Estats Units en la dècada de el 60 es dóna l’aprovació de l’Acta per al benestar animal dels animals de laboratori, en 1966.

El 1º de febrer de l’any 2013 va entrar en vigor a la ciutat de Mèxic la Llei de Maltractament Animal, que promulga que només es podrà realitzar experiments en animals si aquests són aprovats per un comitè de bioètica, sempre que els resultats no puguin obtenir-se amb procediments alternatius; l’experiment tinguin la finalitat de millorar la producció animal; afavorir i controlar la reproducció o afavoreixin la salut de l’humà o de l’animal.

El 19 de març de 2013, Espanya va aplicar una nova llei que prohibeix l’experimentació animal amb fins estètics.

A partir de 2013 la Comissió Europea va prohibir comercialitzar a la Unió Europea qualsevol tipus de producte cosmètic (articles de tocador, cremes, sabons, maquillatge, higiene dental, etc.) que s’hagi experimentat en animals.  L’experimentació amb animals a la Unió Europea ja estava prohibida des de 2004 per als productes cosmètics i des de 2009 per als ingredients cosmètics. A Espanya des de 2013 està prohibida l’experimentació amb grans simis (goril·les, ximpanzés, orangutans i bonobos) utilitzats per a l’experimentació i altres fins científics incloent-hi la docència. Mesos després el Consell de ministres de la Unió Europea va acordar prohibir les pràctiques científiques amb grans simis com els orangutans o ximpanzés, llevat de casos excepcionals per a certs tipus de malaltia. El 2015 una mesura similar va ser presa a Nova Zelanda mentre que a l’Índia es prohibeix la importació. La prohibició de les importacions col·loca a l’Índia se suma a països com el Brasil, Austràlia i Nova Zelanda . El 2013 l’empresa líder de cosmètics japonesa, Shiseido va eliminar les proves dels seus productes en animals, tant en els seus laboratoris de dins com en els de fora del Japó.

Enllaç:

https://es.wikipedia.org/wiki/Experimentaci%C3%B3n_con_animales