Les espècies d’aus exòtiques invasores, anomenades vulgarment cotorres, que tenen major població i repercussió a la ciutat de Barcelona són la Myiopsitta monachus (originària de l’Amèrica del Sud) i la Psittacula krameri (originària de l’Àfrica subsahariana i de l’Índia).
La Llei 22/2003 de protecció dels animals defineix l’animal de companyia exòtic com l’animal de fauna no autòctona que, de manera individual, depèn dels humans, hi conviu i ha assumit el costum del captiveri.
Òbviament l’Associació El Musell no les considera animals de companyia ja que considera que el fet que la gent comercialitzi amb elles i les vengi com a mascotes no és ètic. El fer algo malament i normalitzar-ho no vol dir que estigui bé. El captiveri és una mena de maltractament, es deprimeixen i moren prematurament. El 80% aproximadament de les seves patologies són causades per un maneig inadequat per part de les persones.
Per què s’han adaptat tan bé a Barcelona?
Els entorns urbans són zones propenses al fet que algunes espècies proliferin i puguin esdevenir una plaga, perquè la ciutat propicia un microclima afavoridor, hi disposen d’aigua i d’aliment, ocupen nínxols ecològics buits i per l’absència d’elements de regulació natural.
Com a causes específiques trobem que la franja climàtica de Barcelona coincideix amb la de les seves àrees d’origen.
Accions de prevenció i control que cal establir
Els mètodes de control que es basen en la contracepció són els més indicats per reduir-ne la població.
Actualment només s’actua sobre els nius en època de poda i en els que tenen risc de descavalcar-se. No obstant això, en el cas de les cotorres s’està estudiant si les mesures de control sobre elements estructurals, com eliminar els nius, tenen un efecte real sobre el control de la població.
EL MUSELL 