VEGETARIANISME és l’opció de fer una dieta basada en vegetals (fruites, verdures, llegums, cereals, etc.) i sense animals (carn, aus de corral, peix i marisc). Pot ser amb productes lactis (iogurt, formatge, mantega, nata, etc.), ous, i uns altres aliments (mel), o sense. Inclou l’abstenció dels subproductes del sacrifici d’animals, com ara derivats d’animals com el quall* i la gelatina.
SEMI-VEGETARIANISME (FLEXITARIÀ/VEGETARIÀ FLEXIBLE) que consisteix a menjar el mínim de carn possible.
AVIRAM-PISCI-VEGETARIANISME amb dietes que contenen peix o aviram. No es menja carn dels mamífers.
PISCI-VEGETARIANISME és l’opció vegetariana on mengen peix i altres animals marins.
PISCITARIANISME on la persona no menja carn, llet o ou d’animals terrestres, però sí peixos i altres animals marins.
VEGANISME és un cas particular dins del vegetarianisme, que rebutja també els productes provinents d’animals, encara que no els matin, com per exemple mel d’abella, llet de vaca o ous de gallina.
Els vegetarians i els vegans han d’anar amb compte amb els aliments preparats i llaminadures, com ara pastissos, xocolata, patates fregides, xiclets, bombons i caramels de goma, perquè poden contenir ingredients provinents d’animals, com per exemple gelatina, quall, saïm, mantega, clara d’ou i tota mena d’additius.
*El quall és una substància present i que dóna nom a l’abomasum quart compartiment de l’estómac dels remugants, on és represa la digestió química iniciada en el primer compartiment, el rumen, i interrompuda pel procés de remugament. També és el nom donat als productes a base d’enzims proteolítics de vegetals (quall vegetal), de bacteris i de fongs (quall microbià), d’acció semblant a la dels extrets de l’estómac dels remugants joves. La coagulació enzimàtica es produeix en afegir quall a la llet. Al llarg dels segles s’ha emprat en formatgeria quall animal, és a dir, l’enzim renina extreta del quart estómac dels remugadors lactants. Actualment es troben al mercat altres enzims coagulants, tant d’origen animal (pepsines bovines i porcina), com d’origen microbià (proteases fúngiques, etc.) o vegetal (flors de card, etc.). Quan s’afegeix el quall a la llet, aquest actua desestabilitzant la caseïna, cosa que origina la formació d’un coàgul que engloba el xerigot i els glòbuls de greix al seu interior.
EL MUSELL 