L’ÀGUILA IMPERIAL IBÈRICA (Aquila adalberti) és una espècie de rapinyaire, pròpia de la península Ibèrica i actualment extinta als Països Catalans.

El LINX IBÈRIC o linx pardina (Lynx pardinus) és una espècie de mamífer de la família dels fèlids. La seva longevitat màxima en llibertat és de 13 anys.

És endèmic de la península Ibèrica. És especialista de caçar conills, que representen aproximadament un 90% de la seva dieta. La gran minva de les poblacions del seu aliment principal a conseqüència de dues malalties ha contribuït al declivi del linx. Altres factors que afecten negativament aquest felí són la destrucció dels boscos i les activitats humanes, com ara els canvis en l’ús de la terra i la construcció de preses i carreteres. Els atropellaments en són la primera causa de mort no natural.

Actualment se’l classifica com a espècie amenaçada. Tanmateix, continua sent el felí més amenaçat del món i el carnívor en major perill de tot Europa.

El principal lloc amb reproducció segura és al Parc Natural de la Serra d’Andújar. Fins fa uns cent anys es podia trobar en gairebé tota la península Ibèrica i el sud de França,però actualment la seva distribució ocupa menys del 5% d’Ibèria.

DISTRIBUCIÓ

El linx ibèric només està present al sud-oest de la península Ibèrica. L’any 2006 els únics nuclis amb presència de reproducció segura de l’espècie es limitaven a Serra Morena, en concret al Parc Natural de la Serra d’Andújar (que és la principal població de linx ibèric que hi ha en el món), els parcs naturals de Cardeña i Montoro, i el Parc Nacional de Doñana i el seu entorn. Podria haver-hi poblacions molt reduïdes en altres comarques, amb dades de presència recent en el sud-oest de Madrid, Montes de Toledo i sud de Ciudad Real on s’han localitzat almenys 15 exemplars.

L’any 2007 s’estima la població d’entre 215 i 250 exemplars (50-53 a Doñana i la resta a Serra Morena).

Entre el maig i el juny de 2018 va ser vist, per primer cop en 100 anys, un linx a Catalunya; concretament fou un exemplar alliberat el 2015 a Portugal que arribà de manera natural fins a l’àrea metropolitana de Barcelona i que finalment fou capturat i retornat a Andalusia per la seva pròpia seguretat.

L’ÓS BRU EUROPEO (Ursus arctos arctos), mamífer d’entre 200 i 250 kg de pes.

Poblacions estimades:

• Serralada Cantàbrica (Astúries, Cantàbria i també la veïna província de Lleó): 350
• Pirineus: 50 (en comú amb França)

La mitjana de vida de l’ós bru en llibertat ronda els 25 anys. L’escassetat d’aliment, la destrucció del seu habitat i la cada vegada més propera activitat humana, són els seus principals amenaces. Encara que també influeix significativament el factor de baixa variabilitat genètica, a causa de la manca d’un pas que comuniqui les dues poblacions existents entre si.

CONILL COMÚ o conill europeu (Oryctolagus cuniculus) és una espècie de mamífer lagomorfo.

LLOP IBÈRIC (Canis lupus signatus), és una subespècie de llop (Canis lupus) endèmica de la península Ibèrica.

Distribució

En un principi habitava tota la península Ibèrica, actualment les seves poblacions més importants estan al nord del riu Duero. Durant els darrers 100 anys aquests animals van patir una persecució sistemàtica.

El nombre total d’individus d’aquesta subespècie de llop oscil·la entre els 1.500 als 2.000 individus.

Les principals poblacions es distribueixen per Castella i Lleó, Galícia, Cantàbria i Astúries. S’han localitzat exemplars més cap al sud com en el Sistema Central i en el Sistema Ibèric Ibèric incloent la Comunitat de Madrid (2013).

El 2018 el Tribunal Suprem de la Junta de Castella i Lleó paralitzà la resolució que permetia la caça durant les temporades 2016-2019. Actualment és un animal oficialment protegit.

LLEIS I CONSERVACIÓ 

Així com l’ós i el linx tenen diversos plans de conservació, el llop no en té cap. La majoria de comunitats autònomes amb presència de llop ibèric té reserva partides per subvencionar ramaders que pateixen pèrdues a causa del llop. Així i tot, algunes compensacions arriben fins a quatre anys més tard o no són executades i les autoritats no atenen les demandes dels ramaders. Per contra, alguns ramaders recorren a fraus per aprofitar-se d’aquestes compensacions. Són necessàries doncs polítiques de conservació reals per assegurar la pervivència del llop ibèric a Espanya i l’aplicació de subvencions i sancions per a un animal que cada vegada té les poblacions més delmades.

COM REACCIONAR SI ENS TROBEM AMB UN LLOP

El Llop no té perquè fer cap acció depredadora sobre nosaltres. Hi han molt pocs atacs a persones. S’aconsella tranquil·litat perquè lo habitual és que el llop reculi i agafi un altre camí.

I si anem acompanyats d’una mascota?

És diferent si anem amb una mascota. Si la enfila com una possible presa, hem de cridar i fer escarafalls perquè reorienti aquesta possibilitat de depredació sobre la mascota.

Per tant si anem acompanyats amb un gos hem de tenir cura.