Gata atropellada d’una colònia de Bcn

Unes noies donen de menjar a aquesta colònia de gats i un bon dia van veure a la Xispita amb la pota penjant, van deduir que havia estat atropellada. Durant 2 setmanes van contactar amb vàries protectores de Barcelona però sense èxit. Al final van escriure a la universitat de veterinària i el conserge que coneix la nostra associació ens va reenviar el cas. Tot hi que som una associació molt petita i no tenim gaires recursos no podíem ignorar el cas. Ens vam organitzar i la Joana (una de les noies que dóna de menjar a la colònia) va aconseguir capturar a la Xispita amb una companya seva, paciència i l’ajuda d’una suculenta llauna. En casos com aquest és quan ens adonem de la falta que ens fa una gàbia de captura.

Xispita dins el transportí la seva primera nit. Va menjar molt bé i això ens va animar molt.

1a visita al veterinari

Pobreta, se li sortia l’os, quin mal! Pues encara que sembli increïble no es va queixar en cap moment des de que va ser capturada. Òbviament aquí ja estava amb anestèsia.

1res cures

També li vam palpar la panxa perquè vaig pensar que potser estava en estat degut a la seva forma. Però no vam notar res. Si ho estigués seria una fase molt inicial. Esperem que no.

Aquí ja està amb l’embenatge de color blau. Després de les cures vam aprofitar per posar-li la pipeta per desparasitar-la perquè pobreta estava plena de puces.

L’antibiòtic (cada 12h) i l’antiinflamatori (cada 24h) li posem dins el menjar (líquid) perquè òbviament no se la pot tocar, estressar gaire. I com s’ho menja tot doncs va genial.

Dins una gàbia mentre s’enforteix una mica abans de la seva operació aquesta setmana.

La 2a nit se’ns va escapar de la gàbia i mentre vaig anar per una tovallola per agafar-la, ma mare va veure l’oportunitat d’agafar-la per l’esquena i pobre va rebre varies esgarrapades i jo també al intentar ajudar-la perquè Xispita estava espantada. Així que vam anar cap al cap de guàrdia, vacuna del tètanus i 1 setmana d’antibiòtic. Em sembla que ma mare ja ha après la lliçó (quin ensurt).

Intentarem arreglar la se va pota i si no es pot s’haurà d’amputar.

A veure si tenim sort i no cal amputar, sinó no passa res, buscarem una casa on se l’estimin moltíssim.

És un cielo, es deixa acariciar el musell i el front amb el dit. Mica a mica…

Al costat de l’aire acondicionat.

Aquestes preciositats són la camada de la germana de la Xispita. Dimarts la germana/mare va desaparèixer, segurament al igual que Xispita va patir un accident ja que viuen molt a prop d’una carretera molt transitada. Afortunadament els petits, d’unes 2 setmanes de vida, ara estan a una protectora de Badalona.

Molts gats són abandonats al carrer i s’han de buscar la vida amb tots els perills que comporta la ciutat. NO L’ABANDONIS, ells no tenen la culpa. Hem de ser responsables i pensar abans d’adoptar i sobretot esterilitzar per no portar-nos sorpreses que no sempre les podem deixar a les protectores perquè malhauradament estan a tope.

Si algú volgués adoptar a un, o un parell d’ells, us podeu posar en contacte amb CCAAC Badalona (Barcelona)

DIRECCIÓN: Camí dels Xiprers s/n, (Barri del Pomar Badalona) just al costat del cementeri de Pomar.

La seva web: http://atencioanimals.barcelones.cat/cat/centre.asp

Al dia següent de la 1a foto ja van obrir del tot els ulls.

2 d’ells són blancs i negres.

I els altres dos gris atigrat claret.

Xispita ja ha estat operada i tot ha anat molt bé. Li han fet una Artrodesis temporal, mitjançant un fixador extern bilateral, que consisteix en la immobilització de l’articulació. D’aquesta manera alineem l’extremitat ja que ha patit la pèrdua d’un segment de l’os a causa del traumatisme.

Es quedarà a l’hospital 3 dies més pel postoperatori. A veure si amb una mica de sort no es produeix cap infecció. Ara, durant uns dies, estarà amb antiinflamatoris, antibiòtics i analgèsics pel dolor. A més a més, haurà d’estar entre 6-8 setmanes més amb antibiòtics.

Segurament haurà de passar per una altre intervenció d’aquí a 2 mesos i mentrestant ha d’estar sense bellugar-se gaire perquè l’os ha de crèixer i curar-se.

Dilluns em diran com està evolucionant i quan la podem anar a buscar.

Xispita és molt jove i això juga a favor seu. És més guapa!

També volem donar les GRÀCIES a les persones que ja han fet donacions per la Xispita: la Katja, la Mariana, la Carme, la Rosa Maria i el Jose Maria. 

Com ja sabeu som una associació molt petita i el cas de la Xispita ens ha agafat sense una guardiola per imprevistos.

A continuació podeu veure com li ha quedat la pota a la Xispita després de la primera operació. El fixador l’haurà de portar durant 2 mesos fins que es regenerin tots els teixits. S’ha hagut de quedar uns dies més a l’hospital per assegurar-nos de que tot va bé ja que la ferida és força gran (no hi havia suficient pell per cubrir-la tota) i podria patir una infecció. Tot i així té molt bon color i progressa molt bé. 

A la foto veieu la ferida destapada perquè van fer les fotos en el moment de la cura. Obviament està tot ben tapadet i protegit.

 

Menja molt bé i tot i que té por perquè no està acostumada als humans, es deixa curar amb alguna que d’altre bufada de tant en tant. O sigui que els veterinaris diuen que és un solete. Li han hagut de posar una campana al cap per que no es toqui gaire.

 

Amb una mica de sort la podrem recollir a finals de setmana.

 Xispita ja està amb nosaltres…

 

 Li agrada que l’acariciïn…

Em fan una foto…

Ja té la ferida molt millor…
Moment de la cura.

Tras la cura toca relax…
Quin canvi…ja no té tanta por.

Com gairebé ja està tancada la ferida…li hem tret els fixadors.

L’hem evaluat… radiografies…

Ja està tancada!

Pues resulta que l’os no ha regenerat com esperàvem, no pot recolzar la pota i haurem de fer una 2a operació (artrodesis fixe) per immobilitzar l’articulació i que així pugui utilitzar l’extremitat.

 Xispita amb els nous fixadors.

 

Quin canvi des de la seva arribada, oi?!

Al tren cap a la clínica per fer radiografies i veure com va l’ossificació…

Les radiografies ens han mostrat que encara no podem treure-li els fixadors i s’haurà d’estar una mica més amb ells.

Ara està en una nova casa d’acollida on la cuiden molt bé i pot sortir tranquil·la de la gàbia perquè on era abans els altres animals volien jugar amb ella i pobre no la deixaven tranquil·la.

Finalment la XISPITA ha estat adoptada per l’Associació EL MUSELL al tenir diversos intents d’adopció fallits, i estar amoïnats pel seu benestar.